L’accident de Txernòbil

El 26 d’abril de 1986 la Central Nuclear de Txernòbil va patir l’accident tecnològic més greu de la història de la humanitat, alliberant a l’atmosfera tonelades de material altament radioactiu. La reacció dels gasos amb el foc van formar un gran núvol que va cobrir mig continent, gran part d’Europa i Àsia.

Les zones més contaminades per l’accident van ser i són els territoris distribuïts entre Rússia, Ucraïna i Bielorússia. Aquesta última és la que va patir la major part del núvol radioactiu, ja que el vent va bufar cap al nord.

La radiació va arribar a la terra, als rius, als llacs, als boscos, per a tot arreu hi havia radiació, fins i tot dins del cos de les persones.

Bielorússia es va veure molt afectada per l’accident. Va patir una gran crisi econòmica, política i social. Avui, és un país que està creixent, s’està recuperant econòmicament. Però encara existeixen zones on és notable la pobresa i les malalties, zones que pateixen radioactivitat i la patiran durant milers d’anys.

 

 

 

Després de l’accident

Deu anys després de l’accident milers i milers de persones patien malalties congènites, càncers i malalties desconegudes. Avui, després de vint-i-quatre anys, la radioactivitat no deixa de cobrar-se vides.

La catàstrofe de Txernòbil ha estat marcada, des del seu inici, per la desinformació i la manipulació de dades. En un principi va ser el decadent règim soviètic qui ocultava i minimitzava les dades sobre les possibles víctimes o sobre l’evolució del núvol radioactiu, dificultant amb això el poder prendre mesures preventives que haguessin pogut evitar danys posteriors. Més tard, també se li seguia traient importància a la tragèdia per part del govern i dels Organismes Internacionals de l’Energia Atòmica.

Els resultats de l’accident han estat terribles, una gran crisi econòmica, moral i sanitària és evident en aquestes zones.

Les vides de cents de milers de persones s’han vist afectades per l’accident. Molts dels supervivents es senten víctimes i desemparats. Necessiten accés a una informació clara de l’accident i dels efectes de la radiació, ajudes econòmiques, assistència sanitària de qualitat, serveis socials i oportunitats laborals.

Des de l’accident, la població ha patit un increment important de malalties  cardiovasculars, desordres en el sistema nerviós i malalties a la sang, així com un increment en la incidència de càncers i depressions del sistema immunològic. Els metges són conscients de totes aquestes malalties però els falta recursos per fer-hi front.

Una de les zones de Bielorússia de les més afectades van ser la regió de Gòmel i la de Moguiliov, al Sudest del país. Adolescents que l’any de l’accident eren nadons o nens petits, uns anys després, van patir cáncer tiroïdal que a poc a poc ha anat apoderant-se de la població. En aquestes zones rurals és molt difícil poder accedir a una bona sanitat pel cost del deplaçament i els problemes socials i econòmics que porta viure a una terra afectada per radiació.

 

Conseqüències

Avui en dia no hi ha dubte que la contaminació radioactiva ha estat la causa del gran augment del càncer de tot tipus, especialment de tiroides, que s’ha multiplicat per 100 en els menors de 14 anys.

Però també ha augmentat la incidència d’altres tipus de càncer, com la leucèmia, del sistema respiratori, de l’aparell digestiu, a més a més de greus problemes cardiovasculars, del sistema músculesquelètic i cutani, d’envelliment prematur, d’extremes anomalies de la funció immunològica i de greus mutacions genètiques.

Segons l´Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer de qualsevol tipus a Bielorússia ha augmentat fi ns ara en 285 vegades en relació al que hi havia abans de que es produís la catàstrofe, i les malalties infeccioses un 30% més, per causa de les radiacions que debiliten el sistema immunològic.

La gent consumeix productes contaminats. Aquesta radiació, fins i tot en nivells baixos, genera als organismes vius la presència de substàncies que afecten el seu bon funcionament, acumulant-se en diferents òrgans i produint amb el temps la degeneració dels mateixos. El procés és lent. En un principi es manifesta en una baixa generalitzada de les defenses de la persona, la qual cosa fa emmalaltir amb molta facilitat, tenint recuperacions molt lentes i recaigudes freqüents.

És un requisit indispensable, per a gaudir dels beneficis de la nostra Entitat, que es tracti de nens i joves dels sectors més desfavorits de l’escala social i dels territoris més afectats per la radiació com és de la comarca de Korma (Gomel). Això ens garanteix que tots els beneficiaris pertanyen a sectors socials que necessiten sortir de Bielorússia per poder millorar la seva salut. Membres de l’Associació visiten la comarca de Korma i les condicions en què viuen els nens i joves acollits per assegurar-nos que de la nostra ajuda es beneficiï els nens  i joves que més ho necessiten.

La vida a la comarca de Korma (Regió de Gomel) una de les més contaminada per la radiació.

La terra té tanta radiació que trigarà uns quants segles a estar lliure de contaminació. A la comarca de Korma ens trobem pobles que han estat deshabitats per la alta radiació i la població ha estat traslladada a la mateixa capital de comarca de Korma, i altres pobles que en teoria havien d’estar deshabitats on viu gent.

Però, tot i així, molta gent ha tornat a cultivar la terra.

L’hivern es presenta llarg amb fortes nevades i baixes temperatures que poden arribar a –20ºC.

Durant l’estiu cada família busca i prepara la seva llenya i aliments al bosc i cultiven la terra per poder passar un hivern menys fred i amb aliments.

No és estrany trobar nens petits que cuiden dels seus germans encara més petits. Molts pares han de treballar tot el dia degut als baixos sous que cobren.

Moltes famílies han patit la pèrdua d’un familiar proper, la majoria per diferents tipus de càncer.

Degut al desestructuramet familiar i a la manca de recursos hi ha un elevat consum de vodka. Molts nens i nenes han patit i pateixen maltractaments de pares alcohòlics.

La gent cultiva patates, cogombres, cebes, cols… Saben el risc que comporta però no tenen cap altre opció. Els camps, els llacs i els boscos els proporcionen aliments i aigua contaminats. Alguna família té vaques o alguna gallina. Tots els aliments haurien de passar un control de radiació, però ningú ho fa, ja que encara que estiguin contaminats, han de seguir consumint-los. És l’únic que tenen i en la majoria de famílies és insuficient. Els aliments anomenats nets són els més importats, però impossibles d’adquirir pel seu elevat preu.

En les famílies més desafortunades el menjar és escàs, i en els casos més extrems, el nens només fan l’àpat principal a l’escola, al vespre un tros de pa i una tassa de té poden ser perfectament un sopar.

És una zona que és difícil trobar feina. Els koljós són les organitzacions d’agricultors de la comarca. Aquestes cooperatives abarquen algunes aldees més properes. Els productes que produeixen són llet, carn, cereals, lli i patates entre altres. Hi treballen la gent dels pobles més propers, el sou és baix per les llargues jornades de treball.

L’ensenyament és obligatori fins l’educació secundària. Si els estudiants treuen bones notes poden obtenir una beca per poder anar a la universitat. Si no és així, és difícil continuar els estudis degut al cost que suposa a les famílies, i per tant, quasi impossible de poder sortir de les aldees. Els nens i joves que acullim al ser gariabé tots de famílies desestructurades comporta que sigui molt difícil que continuïn els estudis sense la nostra ajuda.

La sanitat és gratuïta i els medicaments en “principi” també. Per malalties importants la gent s’ha de traslladar a l’hospital de Gomel o de Minsk, situat a molts kilòmetres d’aquestes aldees i el desplaçament és fa difícil pel cost econòmic que els hi comporta.

Els riscos segueixen allà. Quasi tots els habitants de les zones afectades tenen problemes de salut i els nens són especialment vulnerables. Els joves que intenten allunyar-se de la zona de Korma per una vida millor no ho aconsegueixen o no ho intenten per motius econòmics i culturals.

 

 

+INFORMACIÓ:

www.fedasib.org